- EAN13
- 9782824050232
- Éditeur
- Editions des Régionalismes
- Date de publication
- 23/03/2014
- Collection
- Au Viu Leupard
- Langue
- occitan (après 1500)
- Langue d'origine
- occitan (après 1500)
- Fiches UNIMARC
- S'identifier
Na Balfet (roman policièr en occitan)
roman policièr en occitan
Sèrgi Viaule
Editions des Régionalismes
Au Viu Leupard
Autre version disponible
Roman policier en occitan (parler languedocien) par Sèrgi Viaule (né en 1950).
L’espectacle es pas polit a véser. Brica. La dròlla deviá aver un quinzenat
d’annadas. Tot lo costat drech de sa cara es estat esquiçat, arrancat,
embrenicat e probablament rosegat. Se vei lo blanc de sas doas maissas e
tanben las dentaduras. Polidas dents, perfièchament esmautadas e plan
rengadas. Una denticion coma sola las presentatrises de television ne pòdon
aver. La Paura, pareis sorrire. Mas d’una riseta calhada e freja. Coma semblan
sorrire las esqueletas dins las salas de las facultats de medecina o dins las
escòlas de la polícia scientifica. La vida li ven d’escapar, sorrís a la mòrt.
Lo cap-adjudant Garriga se n’estrementís.
Mas qual a pogut escometre un crimi tan espaventable ? Dins lo vilatge
d’Arfons, pausat sus un planestèl de la Montanha Negra, totòm se coneis. Coma
dins totas comunitats montanhòlas, desempuèi de sègles, regna entre sos
estatjants una solidaritat desfisanta e sospechosa. Quand los unes desparlan,
los autres se calan. Alavetz, lo capitani Azemar e l’adjudant Vialèlas, que
menan l’enquista, devon far la tria. An de mal a trapar de pistas. Quand
n’endralhan una, n’i a totjorn almens un per lor far cambeta. Amb aquò, los
Anfonsòls son d’accòrdi pas que sus un punt : l’enquista avança pas pro lèu. E
se totes dison pas que los gendarmas son de pigres, totes o pensan.
Sèrgi Viaule, nascut en 1950, a fòrça escrich mas fins ara pauc publicat. De
totjorn, balhèt la prioritat a l’accion militanta. Pr’aquò, poesias, contes,
racontes e novèlas son pareguts jos forma de brocaduras. Amb la retirada se
consacra a la mesa en òrdre de sas òbras romanescas. Na Balfet es son primièr
titol publicat. Serà seguit de maites.
L’espectacle es pas polit a véser. Brica. La dròlla deviá aver un quinzenat
d’annadas. Tot lo costat drech de sa cara es estat esquiçat, arrancat,
embrenicat e probablament rosegat. Se vei lo blanc de sas doas maissas e
tanben las dentaduras. Polidas dents, perfièchament esmautadas e plan
rengadas. Una denticion coma sola las presentatrises de television ne pòdon
aver. La Paura, pareis sorrire. Mas d’una riseta calhada e freja. Coma semblan
sorrire las esqueletas dins las salas de las facultats de medecina o dins las
escòlas de la polícia scientifica. La vida li ven d’escapar, sorrís a la mòrt.
Lo cap-adjudant Garriga se n’estrementís.
Mas qual a pogut escometre un crimi tan espaventable ? Dins lo vilatge
d’Arfons, pausat sus un planestèl de la Montanha Negra, totòm se coneis. Coma
dins totas comunitats montanhòlas, desempuèi de sègles, regna entre sos
estatjants una solidaritat desfisanta e sospechosa. Quand los unes desparlan,
los autres se calan. Alavetz, lo capitani Azemar e l’adjudant Vialèlas, que
menan l’enquista, devon far la tria. An de mal a trapar de pistas. Quand
n’endralhan una, n’i a totjorn almens un per lor far cambeta. Amb aquò, los
Anfonsòls son d’accòrdi pas que sus un punt : l’enquista avança pas pro lèu. E
se totes dison pas que los gendarmas son de pigres, totes o pensan.
Sèrgi Viaule, nascut en 1950, a fòrça escrich mas fins ara pauc publicat. De
totjorn, balhèt la prioritat a l’accion militanta. Pr’aquò, poesias, contes,
racontes e novèlas son pareguts jos forma de brocaduras. Amb la retirada se
consacra a la mesa en òrdre de sas òbras romanescas. Na Balfet es son primièr
titol publicat. Serà seguit de maites.
S'identifier pour envoyer des commentaires.